Castells

Com veieu vosaltres la vida? 

Sé que potser és una pregunta molt filosòfica, però en aquests dies confinada hi he pensat molt, he visualitzat la meva vida com un castell i, que ara, estic encetant-ne un altre de més complex, amb els objectius que m'estic marcant i amb els projectes que tinc en ment...

A mi que m'agrada tot el món casteller el veig com una diada castellera infinita que cada objectiu assolit és una aleta feta i un castell coronat... tota aquesta afició al món casteller va començar quan a secundària vaig tenir una companya que anava a una colla castellera i en un pati vam estar parlant de castells... després vaig assabentar-me que al poble hi ha colla castellera i, quina millor manera de combinar les meves dues "passions" (món casteller i fotografia) que fent centenars de fotografies de castells (que quan les veuen em diuen que són totes iguals, però sempre hi ha una petita diferència, i les que més m'agraden són les que ja estan coronades, o s'està fent l'aleta en aquell moment), i em sembla increïble que la canalla (almenys a les colles convencionals) sigui tan petita i, com diu Strombers, toqui el cel amb la mà.

M'agraden tant aquests dos móns que els he inclòs al projecte que tinc en ment, on faig referència a aquestes dues modalitats d'art, a aquestes dues formes d'expressió i de felicitat. Per una banda, un personatge forma part de la colla castellera de l'indret on es desenvolupa i, de l'altra, un altre personatge forma part del món audiovisual i fotogràfic. En aquest projecte també apareixen diverses aficions meves, cada protagonista (i/o personatge secundari) té una part de mi, i m'hi puc veure reflectida; dins la història estan reflectides totes les meves aficions i cada pàgina de la feina prèvia (que és el que estic fent ara) té una part de mi, cada personatge té una pinzellada de la meva personalitat, cada capítol està pensat perquè la trama es desenvolupi amb intriga... i si no aconsegueixen aquest objectiu? I si no aconsegueixen entrar a la carrera? I si el grup de música no s'acaba formant?

Què en penseu de totes aquestes preguntes? Ja teniu ganes de saber de què va? 

No patiu, que quan acabi la feina prèvia de tot el desenvolupament de la trama aniré compartint el procés de creació amb totes vosaltres...

Aquests dies, un consell... LLEGIU, LLEGIU I LLEGIU! Deixeu-vos emportar pels llibres, rellegiu aquells que fa temps que vau llegir i viviu les històries una vegada i una altra!