ADEU ANNA ROSSELLÓ

Anna Rosselló i Elias va morir el dimecres 22 d'abril al seu domicili de Sant Pere de Riudebitlles. 

Missatge pòstum
Desitjo que la humanitat del nostre temps millori la seva capacitat de justícia.

Quan jo mori, no em feu sojornar sota terra... vull la llibertat que sempre tinc en ment. Incinereu-me el cos, que la presó m’esvera, i escampeu, si us plau, la meva cendra al vent!

Nascuda a Flix el 3 de desembre de 1923 dins d'una família de tradició carlista. Els seus germans van lluitar amb l’exèrcit republicà i tots dos van ser condemnats per consells de guerra franquistes. Un va passar set anys a la presó i l’altre es va exiliar a la Catalunya Nord, la dictadura franquista el va obligar a tornar i va empresonar el pare, que va morir a la presó el 1940. La versió oficial va ser que "havia caigut per unes escales". Exiliada després de la Guerra Civil, consta com una escriptora catalana, autora de llibres, i esperantista compromesa amb els drets de les nacions sense estat, especialment de les que va visitar durant el seu exili a Amèrica del Sud i Centreamèrica i la seva pròpia, els Països Catalans.

El 1956 va haver de fugir al Brasil per la repressió franquista i per la misèria de l'estat espanyol en aquella època. Va marxar amb el seu marit Josep Travesset, (un parent llunyà de Balaguer que va trobar a Andorra i que li va servir per fer d’enllaç i enviar correspondència al germà exiliat, aquest havia passat pel camp d'Argelers i havia sigut condemnat a treballs forçats pels nazis) i la seva filla de dos anys i mig (Carme). Després de residir a Sao Paulo un temps, van iniciar un viatge a través de tot el con sud per visitar i conèixer de pròpia mà les nacions ameríndies que havien estat esclavitzades pels colonitzadors espanyols en època del seu imperi colonial. El viatge, que feren en un carruatge tirat a cavall, els va dur pels estats de Brasil, Bolívia, Perú, Equador, Colòmbia, Panamà, Costa Rica, Nicaragua, Hondures, El Salvador i Guatemala, quedant-se a les portes de Mèxic on no els deixaren entrar. D'allí giraren cua vers Panamà i després de vuit anys al continent americà el 1965, els Travesset i Rosselló van tornar a Barcelona. A les acaballes del règim, van intensificar l’activitat antifranquista, a la qual també es va afegir la seva filla, la Carme. Aquesta s’involucrà amb el PSAN provisional (partit socialista d’alliberament nacional dels Països Catalans) i va ser empresonada diverses vegades. El 1975, va ser torturada durant cinc dies a la comissaria de la Via Laietana.

Va escriure més d'una vintena de llibres sobre la seva experiència a Amèrica i també sobre la seva lluita contra la dictadura. Bona part de la seva obra va ser per denunciar les conseqüències del colonialisme espanyol:  L'Amèrica marginada  (Pòrtic, 1978), No són 300 milions. Estudi sobre les ètnies sotmeses a l'idioma espanyol (Pòrtic, 1983),  Guatemala, punt i retorn (Rodés Edicions, 1987). També és extensa la seva obra dedicada a la lluita en defensa de les llibertats, amb obres com  Després de la bel·licosa nit (és millor morir rebels que viure esclaus) (El Llamp, 1985).

Un dels últims llibres que va publicar va ser  Memòries d'una dona lluitadora: vençuda sí, doblegada mai! (Editorial Mediterrània, 2004). És un títol que encaixaria perfectament a la seva biografia.

Bibliografia complerta

1. De burgès a socialista. Barcelona: Gràfiques Diamante, 1972.
2. L'Amèrica marginada. 1a. Barcelona: Pòrtic, 1978.
3. No són 300 milions. Estudi sobre les ètnies sotmeses a l'idioma espanyol.. Barcelona: Pòrtic, 1983 (2a edició revisada i augmentada el 1988).
4. O catalâo: un català a l'Amazònia. 1a. Barcelona: El Llamp, 1984. 
5. Després de la bel·licosa nit (és millor morir rebels que viure esclaus). 1a. Barcelona: El Llamp, 1985. 
6. Illapa de Huancané. Barcelona: Servigraf, 1985. 
7. L'avi de les Illes Tule (Múu Inatulegui). Barcelona: Servigraf, 1985. 
8. El més gran desert és una gran ciutat. 1a. Barcelona: El Llamp, 1986. 
9. La força de la identitat. 1a. Barcelona: El Llamp, 1987. 
10. Guatemala, punt i retorn. Barcelona: Rodés Edicions, 1987.
11. Quan el temps s'atura. Barcelona: sRoc, 1987. 
12. Jofre Montalt no és pas mort!. Seuba, 1988. 
13. De São Paulo a l'illa de São Louiz passant per Brasília. Rafael Dalmau, 1990. 
14. De l'alt Maestrat sense retorn.... Dalmau, 1991. 
15. Germanor entre colonitzats. R. Dalmau, 1992. 
16. Vençuda sí!, doblegada mai!. Rafael Dalmau, 1992.
17. Quan l'Irazú s'irrita. J. Travesset, 1993.
18. A l'ombra del Chimborazo. Barcelona: [s.n.], 1994.
19. Pels Andes, entre el passat i el present!. J. Travesset, 1995.
20. Aquest món nostre.... J. Travesset, 1997. 
21. Sabíeu que.... J. Travesset, 1998. 
22. Memòries d'una dona lluitadora: vençuda sí, doblegada mai!. 2a. Editorial Mediterrània, 2004.

QUE LA TERRA ET SIGUI LLEU

Informació extreta de...

blogdepere.blogspot.com

vilaweb.cat

ara.cat

ca.viquipèdia.org