Com us vaig prometre, tot i que he trigat una mica per falta de temps... us porto la meva ressenya sobre la novel·la d'en Roc Casagran, Ara que estem junts
El dia que vaig decidir anar a mirar si tenien el llibre recordo que vaig anar decidida a comprar-lo perquè vaig veure que havia sortit una edició il·lustrada de la Lara Costafreda, i com m'agrada tot el que dibuixa i la branca d'activisme que té doncs no vaig dubtar en comprar-me'l!!
Vaig arribar a casa i el vaig començar a llegir (o a devorar, millor dit), ja que me'l vaig llegir en un dia... vaig poder notar les emocions d'en Tian, d'en Tòfol... vaig poder notar la por de molts moments de la novel·la; em va fer sentir unes emocions que poques novel·les m'han fet sentir, m'ha fet imaginar com podia ser estar a Argelers malvivint (o sobrevivint) en una platja on enterraven a les que morien sota la sorra, on els gendarmes eren una mala peça, on no hi havia llibertat...
Un altre tema present en la novel·la és l'amor, un tema tan necessari... La Maria, o la Carbonet segons en Tòfol, és una de les noies que fa viure una de les històries d'amor més sinceres i més profundes al meu parer; m'agrada com s'expressa, com té clar a qui estima... com temps després fa adonar-se'n de coses al Tòfol quan són a Argelers...
I la meva valoració personal de la novel·la és molt positiva!! És una novel·la que et transmet moltes emocions, que et deixa imaginar com hauria estat passar pel calvari que és viure una guerra i haver d'exiliar-te... com és fer créixer la família a Argelers; com és ser uns infants i viure una guerra, com és haver-ho de deixar tot i marxar a buscar una vida millor.
RECOMANACIÓ SEGURA!!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada