diumenge, 7 d’abril del 2019

TÈRBOL ATZUR

Ahir, dissabte dia 6 d'abril a la tarda, vaig anar al Saló del Còmic de Barcelona; perquè hi anaven autores que m'agraden molt (Ana Penyas, Ame Soler...); jo hi vaig anar cap a les cinc i vaig poder adquirir un llibre del qual he ensenyat algunes il·lustracions en aquest bloc. (Mireu l'entrada del dia 09/03/2019)

Us estic parlant del llibre titulat Somos las nietas de las brujas que no pudisteis quemar, on l'Ame Soler ens deixa descobrir una mica de la seva vida i ens convida a formar part d'aquelles experiències mentre llegim.
El vaig comprar ahir, i me'l va dedicar, i per la tarda vaig estar fullejant-lo; la primera impressió va ser que és una experiència molt dura, i que et deixa una cicatriu i un trauma que costa de superar; que l'amor no és tal i com l'exposen a les novel·les o a les pel·lícules, és un món a part de com ens ho pinten; no té res a veure.
Després vaig estar parlant amb l'Ame i em va explicar perquè va començar a dibuixar, des de quan ho feia, com és que li agrada el dibuix, i perquè es va posar el pseudònim de Tres Voltes Rebel, se'l va posar per la frase d'una gran dona (una referent per a mi i per a moltes), la Maria Mercè Marçal; la frase diu així "A l'atzar agraeixo tres dons: haver nascut dona, de classe baixa i nació oprimida. I el tèrbol atzur de ser tres voltes rebel.", sí que és veritat que de rebels totes en tenim una estona llarga, així que gràcies a aquesta frase puc seguir sent-ho perquè sé que n'hi ha moltes més en aquesta batalla; com il·lustra l'Ame gràcies a un vers de Roba Estesa...



Em va agradar molt compartir aquella estona amb ella, parlant de moltes coses que em van fer créixer com a persona i adonar-me'n que soc afortunada, i que no tot és d'un sol color, que hi ha vegades que disposem d'un ventall molt ampli per poder pintar la nostra vida com desitgem; no ens hem de limitar a il·lustrar-ho tot amb imatges simbòliques, no ens hem de limitar a dir "soc així perquè..." sinó que hem d'acceptar que som un batibull de característiques i qualitats que ens fan ser úniques i essencials en la vida de les nostres companyes de batalla.
Gràcies a totes aquelles que, dia rere dia, lluita rere lluita, reivindiqueu els nostres drets, les nostres llibertats, gràcies a aquelles que, en el seu dia fa anys, van lluitar per reivindicar els nostres drets, gràcies a l'Ame per il·lustrar allò que totes compartim; gràcies a dones com Maria Mercè Marçal, Clara Campoamor, Itziar Castro o grups de música com Roba Estesa o El Diluvi per fer cançons que mostren i empoderen aquesta lluita!


Cançó de Roba Estesa anomenada Orgull, pertany al disc Desglaç; espero que us agradi tant com a mi!



Cançó d'El Diluvi anomenada I tu, sols tu on hi apareix el vers de Maria Mercè Marçal, que curiosament dóna nom al CDR del meu barri.


SI US EL PODEU COMPRAR
NO HO DUBTEU! 

💜


GRÀCIES AME!!

2 comentaris:

  1. Sóc Ame! Finalment vaig trobar el teu blog! Moltíssimes gràcies per aquesta publicació, ets un sol! :)

    ResponElimina
  2. Gràcies a tu per compartir la teva història amb totes nosaltres, per estar parlant amb mi les dues vegades que ens vam trobar, per dedicar-me aquella estoneta i fer-me saber, a través del llibre i les il•lustracions que no estem soles a la batalla.
    Com il•lustres molt bé amb un vers de Roba Estesa: "Quin orgull compartir-te en la batalla", i quin orgull trobar persones tan maques que et permeten entrar a formar part de la seva vida a través de la seva feina.

    Gràcies Ame, ets pur amor💜

    ResponElimina