Ahir, dissabte dia 6 d'abril a la tarda, vaig anar al Saló del Còmic de Barcelona; perquè hi anaven autores que m'agraden molt (Ana Penyas, Ame Soler...); jo hi vaig anar cap a les cinc i vaig poder adquirir un llibre del qual he ensenyat algunes il·lustracions en aquest bloc. (Mireu l'entrada del dia 09/03/2019)
Us estic parlant del llibre titulat Somos las nietas de las brujas que no pudisteis quemar, on l'Ame Soler ens deixa descobrir una mica de la seva vida i ens convida a formar part d'aquelles experiències mentre llegim.
El vaig comprar ahir, i me'l va dedicar, i per la tarda vaig estar fullejant-lo; la primera impressió va ser que és una experiència molt dura, i que et deixa una cicatriu i un trauma que costa de superar; que l'amor no és tal i com l'exposen a les novel·les o a les pel·lícules, és un món a part de com ens ho pinten; no té res a veure.
Després vaig estar parlant amb l'Ame i em va explicar perquè va començar a dibuixar, des de quan ho feia, com és que li agrada el dibuix, i perquè es va posar el pseudònim de Tres Voltes Rebel, se'l va posar per la frase d'una gran dona (una referent per a mi i per a moltes), la Maria Mercè Marçal; la frase diu així "A l'atzar agraeixo tres dons: haver nascut dona, de classe baixa i nació oprimida. I el tèrbol atzur de ser tres voltes rebel.", sí que és veritat que de rebels totes en tenim una estona llarga, així que gràcies a aquesta frase puc seguir sent-ho perquè sé que n'hi ha moltes més en aquesta batalla; com il·lustra l'Ame gràcies a un vers de Roba Estesa...
Em va agradar molt compartir aquella estona amb ella, parlant de moltes coses que em van fer créixer com a persona i adonar-me'n que soc afortunada, i que no tot és d'un sol color, que hi ha vegades que disposem d'un ventall molt ampli per poder pintar la nostra vida com desitgem; no ens hem de limitar a il·lustrar-ho tot amb imatges simbòliques, no ens hem de limitar a dir "soc així perquè..." sinó que hem d'acceptar que som un batibull de característiques i qualitats que ens fan ser úniques i essencials en la vida de les nostres companyes de batalla.
Gràcies a totes aquelles que, dia rere dia, lluita rere lluita, reivindiqueu els nostres drets, les nostres llibertats, gràcies a aquelles que, en el seu dia fa anys, van lluitar per reivindicar els nostres drets, gràcies a l'Ame per il·lustrar allò que totes compartim; gràcies a dones com Maria Mercè Marçal, Clara Campoamor, Itziar Castro o grups de música com Roba Estesa o El Diluvi per fer cançons que mostren i empoderen aquesta lluita!
Cançó de Roba Estesa anomenada Orgull, pertany al disc Desglaç; espero que us agradi tant com a mi!
Cançó d'El Diluvi anomenada I tu, sols tu on hi apareix el vers de Maria Mercè Marçal, que curiosament dóna nom al CDR del meu barri.
Em va agradar molt compartir aquella estona amb ella, parlant de moltes coses que em van fer créixer com a persona i adonar-me'n que soc afortunada, i que no tot és d'un sol color, que hi ha vegades que disposem d'un ventall molt ampli per poder pintar la nostra vida com desitgem; no ens hem de limitar a il·lustrar-ho tot amb imatges simbòliques, no ens hem de limitar a dir "soc així perquè..." sinó que hem d'acceptar que som un batibull de característiques i qualitats que ens fan ser úniques i essencials en la vida de les nostres companyes de batalla.
Gràcies a totes aquelles que, dia rere dia, lluita rere lluita, reivindiqueu els nostres drets, les nostres llibertats, gràcies a aquelles que, en el seu dia fa anys, van lluitar per reivindicar els nostres drets, gràcies a l'Ame per il·lustrar allò que totes compartim; gràcies a dones com Maria Mercè Marçal, Clara Campoamor, Itziar Castro o grups de música com Roba Estesa o El Diluvi per fer cançons que mostren i empoderen aquesta lluita!
 |
| SI US EL PODEU COMPRAR NO HO DUBTEU! 💜 |
 |
| GRÀCIES AME!! |
Sóc Ame! Finalment vaig trobar el teu blog! Moltíssimes gràcies per aquesta publicació, ets un sol! :)
ResponEliminaGràcies a tu per compartir la teva història amb totes nosaltres, per estar parlant amb mi les dues vegades que ens vam trobar, per dedicar-me aquella estoneta i fer-me saber, a través del llibre i les il•lustracions que no estem soles a la batalla.
ResponEliminaCom il•lustres molt bé amb un vers de Roba Estesa: "Quin orgull compartir-te en la batalla", i quin orgull trobar persones tan maques que et permeten entrar a formar part de la seva vida a través de la seva feina.
Gràcies Ame, ets pur amor💜