Nascuda a Alcoi l'any 1943, i amb una llarga trajectòria literària, Isabel-Clara Simó va ser la guanyadora del Premi d'Honor de les Lletres Catalanes, un guardó que atorga Òmnium Cultural, en aquest cas per la trajectòria literària de l'escriptora.
L'any 1965 es llicencia en Filosofia a la Universitat de València on fa coneixença de diversos grups, entre els quals hi ha Joan Fuster. Es dedica a la docència, primer a Bunyol (València) i després a Figueres (Alt Empordà). L'any 1968 es casa amb el periodista Xavier Dalfó, que li farà de pont per poder escriure a Canigó, una publicació mensual que tenia explícitament prohibit escriure en català; però que ells, com a bon tàndem, faran algun escrit breu en la nostra llengua.
Passa l'examen de les assignatures de la carrera de Periodisme l'any 1972, i des d'aquest any fins el 1983 dirigeix Canigó, que s'ha convertit en un setmanari, on dona veu als escriptors joves i novells. D'exercir de catedràtica a un institut passa a impartir classes a la UPF (Universitat Pompeu Fabra) a la Facultat de Traducció i Interpretació (curiosament a la que estic jo fent la carrera!).
També és membre de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana, on ocupa el càrrec de vicepresidenta entre els anys 1995 i 1998. Un any més tard d'iniciar-se en aquest càrrec és nomenada delegada del Llibre del Departament de Cultura de la Generalitat; càrrec que exerceix fins l'any 1998. Un any més tard la Generalitat li atorga la Creu de Sant Jordi.
Al llarg de quaranta anys publica una cinquantena de llibres, principalment narrativa; però també altres gèneres, a més d'articles publicats en premsa. Entre les seves novel·les destaquen És quan miro que hi veig clar (1979), Júlia (1983), La innocent (1995), el professor de música (1998); entre d'altres.
És l'autora d'alguns assajos com per exemple Sobre el nacionalisme de l'any 2000, on dialoga sobre l'actualitat del panorama català, o un altre que s'anomena Si em necessites, xiula, de l'any 2005; un homenatge a Montserrat Roig.
Ha participat en diversos congressos acadèmics i ha realitzat més de mil conferències arreu dels Països Catalans i a l'estranger; també ha estat col·laboradora en alguns mitjans de comunicació; ha format part de l'equip d'escriptura de diverses obres col·lectiva i d'investigació; a més a més la seva biografia també compta amb diversos títols teatrals.
L'any 2013 és nomenada filla predilecta i reconeguda amb la Medalla d'Or a la seva ciutat natal (Alcoi), i també rep el Premi Jaume Fuster dels Escriptors en Llengua Catalana, atorgat per votació directa del col·lectiu d'escriptors.
Fa quatre anys va ser nomenada degana de la Institució de les Lletres Catalanes.
Encara no m'he llegit cap novel·la seva però les tinc a la rereguarda!
Passa l'examen de les assignatures de la carrera de Periodisme l'any 1972, i des d'aquest any fins el 1983 dirigeix Canigó, que s'ha convertit en un setmanari, on dona veu als escriptors joves i novells. D'exercir de catedràtica a un institut passa a impartir classes a la UPF (Universitat Pompeu Fabra) a la Facultat de Traducció i Interpretació (curiosament a la que estic jo fent la carrera!).
També és membre de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana, on ocupa el càrrec de vicepresidenta entre els anys 1995 i 1998. Un any més tard d'iniciar-se en aquest càrrec és nomenada delegada del Llibre del Departament de Cultura de la Generalitat; càrrec que exerceix fins l'any 1998. Un any més tard la Generalitat li atorga la Creu de Sant Jordi.
Al llarg de quaranta anys publica una cinquantena de llibres, principalment narrativa; però també altres gèneres, a més d'articles publicats en premsa. Entre les seves novel·les destaquen És quan miro que hi veig clar (1979), Júlia (1983), La innocent (1995), el professor de música (1998); entre d'altres.
És l'autora d'alguns assajos com per exemple Sobre el nacionalisme de l'any 2000, on dialoga sobre l'actualitat del panorama català, o un altre que s'anomena Si em necessites, xiula, de l'any 2005; un homenatge a Montserrat Roig.
Ha participat en diversos congressos acadèmics i ha realitzat més de mil conferències arreu dels Països Catalans i a l'estranger; també ha estat col·laboradora en alguns mitjans de comunicació; ha format part de l'equip d'escriptura de diverses obres col·lectiva i d'investigació; a més a més la seva biografia també compta amb diversos títols teatrals.
L'any 2013 és nomenada filla predilecta i reconeguda amb la Medalla d'Or a la seva ciutat natal (Alcoi), i també rep el Premi Jaume Fuster dels Escriptors en Llengua Catalana, atorgat per votació directa del col·lectiu d'escriptors.
Fa quatre anys va ser nomenada degana de la Institució de les Lletres Catalanes.
Encara no m'he llegit cap novel·la seva però les tinc a la rereguarda!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada