Avui he anat a una llibreria i m'he fet un auto regal, m'he comprat un llibre que feia molt que volia...

Aquest llibre, pel que he llegit de moment em recorda al que vaig estudiar a segon de Batxillerat, però on en Roc ho porta a persones reals; i això em fa enllaçar-ho amb un projecte que tenia jo fa uns anys que era fer un llibre sobre testimonis de la Guerra Civil, però que ho vaig deixar aparcat per falta de temps.
A més, aquesta edició m'agrada molt perquè està il·lustrada per una noia que també m'encisen els seus dibuixos; ella és la Lara Costafreda, una de les promotores de la campanya "Casa nostra, Casa vostra" per acollir refugiats (un tema molt present a la novel·la).
La sinopsi és la següent...
«I, des d'aquell dia, aquella cabanya rudimentària la vam anomenar La Mansió. Va ser una manera d'aprendre que contra l'horror només ens queda l'humor, i com que en aquella platja tot era horror, tot va passar a ser humor. Humor negre, és clar. I dels soldats que ens vigilaven en dèiem "els nostres protectors", i de la sorra, "el nostre llit d'hotel", i del mar, "la nostra banyera"». Ara que estem junts explica la separació de dos germans bessons per la Guerra Civil. Una mirada diferent sobre l'exili i la vida al camp de refugiats d'Argelers. Ara que estem junts és també una història d'amor.
![]() |
ROC CASAGRAN |
A continuació us deixo amb algunes il·lustracions d'aquesta novel·la...
Espero que, en un parell de setmanes, o en pocs dies us pugui portar la meva opinió sobre la novel·la, que segur que m'encantarà!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada