Ahir ens vam acomiadar de Barbara Probst, una escriptora i assagista que va lluitar envers el franquisme i el feixisme de l'estat; on va fer diverses visites i en va escriure alguns llibres.
Era filla d'una família jueva, que es va comprometre amb la lluita per la democràcia a Espanya. Va viure a Alemanya i a França, en concret a París, on va entrar en contacte amb els exiliats i intel·lectuals espanyols que hi havia allà. Arran del seu interès pels vençuts a la Guerra Civil Espanyola (1936 - 1939) va participar en la resistència al franquisme.
Una novel·la seva, Los felices cuarenta, narra la fugida de dos estudiants anti-franquistes que van ser condemnats a treballs forçats al Valle de los Caídos... Aquest llibre va inspirar un llargmetratge de Fernando Colomo, anomenat Los años bárbaros.
La novel·la abans esmentada, va guanyar el premi Pablo Olavide, l'any 1979 per ser una de les novel·Les més fidels sobre la resistència que hi va haver envers el franquisme. Aquesta novel·la va servir a Probst per escriure i dirigir un documental anomenat Cuando acabó la guerra, estrenat a Nova York l'any 1997, a l'abril.
L'any 1993 va publicar la novel·la Vuelos cortos, on repassa les relacions que va tenir amb diversos personatges importants d'àmbits com la política, les lletres o el periodisme espanyol durant la transició (1975 - 1996).
També va ser periodista i editora de la revista Península, col·laboradora habitual de diversos diaris, com per exemple el New York Times, The New Yorker, Cambio 16, Diario 16...
Fa dotze anys, al 2007, va ser guardonada amb el Women Together Award per dedicar la seva vida a la defensa de les llibertats i els drets humans, per donar suport a les persones, tan homes com dones, empresonades arreu del mon i per la seva aportació teòrica als debats de caire social i polític que s'han fet darrerament.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada