Afusellades fa 80 anys

Avui us faig una entrada de memòria històrica...

LES TRETZE ROSES

Com podeu veure, en aquest bloc toco tots els temes que hi ha per tocar, des de poesia fins a opinions personals passant per implicació política, o feminisme...

Doncs avui toco el tema de la memòria històrica, un tema molt present en els últims anys en el nostre país; avui us parlo d'uns fets que van passar fa vuitanta anys a Madrid, poc després de que s'acabés la Guerra Civil, us estic parlant de l'afusellament de tretze noies, les anomenades "Les tretze roses".

Les noies a les quals els hi deien les tretze roses i on hi explico la seva història a continuació...

• Carmen Barrero Aguado (20 anys, modista). Treballava des dels 12 anys, després de la mort del seu pare, per ajudar a mantenir la família, en la què hi havia 8 germans més, 4 més petits que ella. Militant del PCE, després de la guerra va esser la responsable femenina del partit a Madrid. La van detenir el 16 de maig de 1939.

• Martina Barroso García (24 anys, modista). En acabar la guerra va començar a participar en l'organització de les JSU de Chamartín. Anava al descampat que hi havia davant de la Ciutat Universitària a recollir clandestinament armes i municions. Es conserven algunes de les cartes originals que va escriure al seu xicot i a la seva família des de la presó.

• Blanca Brisac Vázquez (29 anys, pianista). La més gran de totes tretze. Era mare d'un nen. No tenia cap militància política. Era catòlica i votant de dretes. Va ser detinguda per haver-se relacionat amb un músic membre del Partit Comunista. La matinada del 5 d'agost de 1939 va escriure una carta al seu fill, que no la va rebre dels seus familiars (tots de dretes) fins al cap de 16 anys i que encara es conserva.

• Pilar Bueno Ibáñez (27 anys, modista). En començar la guerra es va afiliar al PCE i va treballar com a voluntària en les cases-bressol (on recollia orfes i fills de milicians que anaven al front). Va ser nomenada secretària d'organització de Radio Norte. En acabar-se la guerra es va encarregar de la reorganització del PCE en vuit sectors de Madrid. La van detenir el 16 de maig de 1939.

• Julia Conesa Conesa (19 anys, modista). Nascuda a Oviedo. Vivia a Madrid amb la seva mare i les seves dues germanes. Es va afiliar a les JSU per les instal·lacions esportives de què disposaven cap al final del 1937, i es va ocupar de supervisar-les. Aviat es va posar a treballar com a cobradora de tramvies, ja que la seva família necessitava diners, i va deixar el contacte amb les JSU. Va ser detinguda el maig del 1939 per la denúncia d'un company del seu xicot. La van detenir mentre estava cosint a casa seva.

• Adelina García Casillas (19 anys, activista). Militant de les JSU. Filla d'un guàrdia civil vidu. Li van enviar una carta a ca seva en què s'afirmava que sols volien fer-li un interrogatori ordinari. Es va presentar de manera voluntària, però ja no va tornar a casa. Va ingressar a la presó el 18 de maig de 1939.

• Elena Gil Olaya (20 anys, activista). Va ingressar a les JSU el 1937. En acabar-se la guerra va començar a treballar en el grup de Chamartín.

• Virtudes González García (18 anys, modista). Amiga de María del Carmen Cuesta (15 anys, membre de les JSU i supervivent de la presó de Las Ventas). El 1936 es va afiliar a les JSU, on va conèixer Vicente Ollero, que va acabar essent el seu company. Va ser detinguda el 16 de maig de 1939, denunciada per un company seu sota tortura.

• Ana López Gallego (21 anys, modista). Militant de les JSU. Durant la guerra va ser secretària de Radio Chamartín. El seu xicot, que també era comunista, li va proposar anar-se'n a França, però ella va decidir romandre amb els seus tres germans petits a Madrid. La van detenir el 16 de maig, però no la van portar a la presó de dones de Las Ventas fins al 6 de juny. S'explica que no va morir en la primera ronda de trets i que va demanar "És que a mi no em maten?".

• Joaquina López Laffite (23 anys, secretària). El setembre del 1936 es va afiliar a les JSU. Se li va encomanar la secretaria femenina del Comitè Provincial clandestí. Va ser denunciada per Severino Rodríguez (número dos de les JSU). La van detenir el 18 d'abril de 1939 a ca seva, al costat dels seus germans. La van portar a un xalet on la van acusar de ser comunista, però ignoraven el càrrec que ocupava. Joaquina va reconèixer la seva militància durant la guerra, però no pas en el moment dels fets. No la van portar a Las Ventas fins al 3 de juny, malgrat haver estat una de les primeres detingudes.

• Dionisia Manzanero Salas (20 anys, modista). Es va afiliar al Partit Comunista l'abril del 1938, després que un obús va matar la seva germana i uns nois que jugaven en un descampat. En acabar la guerra va ser l'enllaç entre els dirigents comunistes a Madrid. La van detenir el 16 de maig de 1939.

• Victoria Muñoz García (18 anys, activista). Es va afiliar amb 15 anys a les JSU. Pertanyia al grup de Chamartín. Era la germana de Gregorio Muñoz, responsable militar del grup del sector de Chamartín de la Rosa. Va arribar a Las Ventas el 6 de juny de 1939.

• Luisa Rodríguez de la Fuente (18 anys, sastressa). Va entrar en les JSU el 1937, però no hi va ocupar cap càrrec. Li van proposar crear un grup, però quan la van detenir no havia aconseguit convèncer ningú més que el seu cosí. Va reconèixer la seva militància durant la guerra, però no pas en el moment dels fets. A l'abril la van traslladar a Las Ventas i va ser la primera de les Tretze Roses a entrar a la presó.

Ja que aquest és un bloc de recomanacions literàries us en faré una que té a veure amb aquesta història que avui recordo.

foto de la miliciana Marina Ginestà

És un llibre que remou molt, jo me'l vaig llegir fa temps i ja que avui és l'aniversari d'aquest afusellament, no volia que caigués en l'oblit, us el recomano molt!

Encara queda molt estiu per endavant, fem història encara que estiguem de vacances, sempre va bé!

Penso que és interessant conèixer la història d'aquestes noies, d'aquestes roges que van ser afusellades tal dia com avui fa vuitanta anys per un règim que oprimia aquelles que eren diferents, una vegada acabada la guerra civil; una repressió que va durar més de quaranta anys, i que molta gent, encara avui dia, seguim batallant per combatre-la...

NO US OBLIDAREM MAI!

Pd: També hi ha una pel·lícula de la història d'aquestes noies!