A la diada de Sant Jordi vaig fer una publicació felicitant-vos a totes; avui faig una publicació per explicar-vos com em va anar el dia...
Com encara no està considerat un dia festiu vaig anar a l'institut; però quan vaig acabar l'horari lectiu, vaig fer via fins al Passeig Sant Joan 58, ja que hi havia l'editorial Nanit signant llibres, i també hi havia sorpreses, com ara que hi anava Txarango a signar; ja que han col·laborat amb aquesta editorial per fer un llibre infantil amb la lletra d'una cançó seva anomenada "Compta amb mi", segurament si us agrada Txarango la coneixereu... A mi m'agrada molt, tot i que no és la meva preferida.
És la segona cançó contada que fan, la primera va ser "Obriu les portes", amb il·lustracions de la Gemma Capdevila, que ja ha fet altres col·laboracions amb ells (no a nivell de grup, però il·lustrant el llibre de Camina de l'Alguer); i com sempre que que fan col·laboracions surten meravelles!
Després, mentre feia cua per esperar que em signessin els llibres de Camina i Obriu les portes, vaig aprofitar per intentar fer-me fotos amb ells, i em vaig poder fer una amb l'Alguer que va ser el detonant per alegrar-me la diada... i després amb tot el grup (també estava el fotògraf, en Bernat Almirall), i vaig marxar cap a casa ben contenta amb els dos llibres signats per tots ells, diuen que les coses bones es fan esperar, així que m'he hagut d'esperar un parell d'anys per poder aconseguir la signatura però ha valgut, i molt, la pena.


Després, mentre feia cua per esperar que em signessin els llibres de Camina i Obriu les portes, vaig aprofitar per intentar fer-me fotos amb ells, i em vaig poder fer una amb l'Alguer que va ser el detonant per alegrar-me la diada... i després amb tot el grup (també estava el fotògraf, en Bernat Almirall), i vaig marxar cap a casa ben contenta amb els dos llibres signats per tots ells, diuen que les coses bones es fan esperar, així que m'he hagut d'esperar un parell d'anys per poder aconseguir la signatura però ha valgut, i molt, la pena.


Després em van regalar llibres sobre feminisme, ja que és una de les meves aficions i lluites diàries; i també em van comunicar, al dia següent, que havia guanyat els Jocs Florals de l'institut i que estava classificada pels del districte!
A més d'anar a que em signessin llibres vaig aprofitar per fer-los un regal; li vaig regalar a l'Alguer punts de llibre i el poema que m'han guardonat a Sant Jordi; per fer-li un petit detall i fer-li veure que és un gran referent, tant ell com el grup sencer, i alhora són un mirall on veure'm reflectida i emmirallar-me per aconseguir allò que em proposi; perquè com em diu la meva mare "els límits te'ls poses TU!".
A continuació us deixo el poema que m'han guardonat al certamen de Sant Jordi...
A Síria una guerra hi ha
la gent d'allà, ha de marxar
plouen bombes, destrueixen llars,
famílies senceres s'han d'exiliar
buscant refugi cap a Europa van.
El pas el tenen barrat,
perquè amb fronteres s'han topat;
la Unió Europea i Turquia
no els volen deixar passar,
el dret al refugi els hi volen negar.
Amb tanques els estan retenint
però els voluntaris escalfor humana
amb solidaritat els hi van oferint
creant algun lloc on humans i
respectats es puguin sentir.
Poder escapar i a Europa arribar,
amb por, sense papers ni seguretat
a les màfies diners han de pagar
desconeixent que al començar a navegar
la seva sort a la deriva ha quedat.
El 20 de Juny, és el dia del refugiat
i hem de fer memòria per recordar
que els nostres familiars, fugint de la guerra,
a l'exili van haver de marxar i, enterrats
en fosses sense identificar, encara estan.
A Síria una guerra hi ha
Estat Islàmic i Baixar Al-Àssad
cases i ciutats, vides i esperances,
històries, somnis i il·lusions
estan esborrant i eliminant.
Sempre que cal
sortim al carrer,
per cridar ben alt
DONEU-LOS PAPERS!
CAP PERSONA ÉS IL·LEGAL!
Com bé sabeu, si no aquest bloc no existiria, m'agrada molt escriure; ja sigui prosa o poesia, així que avui compartiré, per segona vegada, el poema.
Espero que us agradi la publicació, el poema i l'experiència de la diada!
Gràcies per llegir-me cada vegada que penjo alguna publicació, gràcies per ser-hi, sense vosaltres aquest bloc no podria tirar endavant!
Alguna sap com es deia la princesa? ...
ResponEliminaM'encanta aquest poema. falten algunes comes però per la resta, molt emotiu. Segueix així!
ResponEliminaMoltes gràcies!
EliminaM'agrada molt que l'hagis fet sortir al teu bloc!
Seguim en contacte i creant literatura!