 |
| Marta Pessarrodona, (Foto de: acn) |
La poeta Marta Pessarrodona és el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes d'aquest any. L'atorga Òmnium Cultural i per l'entitat és "una de les intel·lectuals de més prestigi del país". El jurat la defineix com una veu inconfusible que explora múltiples facetes. El guardó, s'ha donat a conèixer en un acte a la Casa Golferichs en què, per segon any consecutiu, no hi ha pogut assistir el seu president, empresonat i que està sent jutjat pel Tribunal Suprem.
Marta Pessarrodona es va assabentar del premi per la carta que el president d'Òmnium, Jordi Cuixart, li va enviar fa uns dies des de la presó.
En la compareixença que ha fet aquest dimarts davant dels mitjans de comunicació, l'escriptora ha llegit la carta de Cuixart on assegura que la presó no impedirà mai que el president d'Òmnium Cultural comuniqui aquest veredicte.
Un reconeixement que a Pessarrodona li hauria agradat més rebre en unes altres circumstàncies:
"Jo no penso mai si em donaran un premi. Per mi ha estat una sorpresa molt agradable, òbviament. Preferiria que fos en una situació normal. És molt anormal el moment que estem vivint. És molt anormal rebre una carta d'una presó. És molt injust".
Pessarrodona, nascuda a Terrassa l'any 1941, és també assagista, traductora, narradora, editora i articulista. Compromesa amb el feminisme, ha escrit més de vint llibres, molts dedicats a recuperar la memòria d'escriptores oblidades o poc valorades, com Maria Aurèlia Capmany, Federica Montseny, Mercè Rodoreda o Caterina Albert.
L'any 1997 va rebre la Creu de Sant Jordi i l'any 2011, el Premi Nacional de Cultura del CoNCA en l'apartat de literatura. Els primers poemes de Pessarrodona van veure la llum l'any 1968 amb el recull 'Primers dies de 1968'. El van seguir 'Setembre 30' (1969), 'Vida privada' (1972) i 'Memòria' (1979). En el camp de l'assaig, Pessarrodona ha dedicat bona part de la seva mirada literària a l'exili provocat per la Guerra Civil.
Amb el llibre "Donasses" va homenatjar la figura de 22 creadores catalanes, com Lola Anglada, Margarida Xirgu o Montserrat Roig.
Pessarrodona ha dit que se sent una persona afortunada, però crítica amb la seva generacio:
"És aquesta generació del maig del 68, que m'interessa poquíssim, però sí que teníem una virtut que podria servir d'exemple a noves generacions: érem capaços d'admirar".
Gran coneixedora de la literatura anglosaxona, Pessarrodona va ser Ia introductora de la figura i l'obra de Virginia Woolf (mireu l'entrada del dia 27/02/2019 dedicada a ella) en la cultura catalana, a través de les seves traduccions, seminaris i conferències, i va ser la impulsora de l'exposició més gran que s'ha fet sobre Woolf i el grup de Bloomsbury fora de la Gran Bretanya.
Es va donar a conèixer com a poeta amb "Primers dies de 1968", i té una desena de poemaris publicats, entre els quals hi ha una antologia que se li va dedicar el 2007.
En el camp de l'assaig, Marta Pessarrodona ha dedicat bona part de la seva obra a l'exili provocat per la guerra amb especial atenció als escriptors i intel·lectuals que van haver de fugir. A "L'exili violeta", es va centrar en les artistes que també van patir l'exili, com Lola Anglada, Clementina Arderiu, Aurora Bertrana i Teresa Pàmies, entre d'altres.
També ha destacat en el camp de la traducció, abocant al català obres de Simone de Beauvoir, Susan Sontag o Doris Lesisng. Actualment treballa en els llibres "Variacions profanes" i "Admiracions"
En els 51 anys d'història del Premi d'Honor, és la sisena dona que el rep.
L’acte de lliurament, el 3 de juny
Marta Pessarrodona rebrà el guardó del Premi d’Honor, obra d’Ernest Altés, en l’acte de lliurament que tindrà lloc el 3 de juny al Palau de la Música Catalana. Serà un homenatge a la persona guardonada i girarà al voltant de la seva figura, tant pel que fa a l’àmbit artístic com del contingut de la seva obra. L’objectiu de l’acte és, igual que el mateix Premi, divulgar l’obra i la trajectòria del premiat d’honor.
El Premi d’Honor de les Lletres Catalanes és un dels màxims reconeixements a la trajectòria d’una persona que, perla seva obra literària o científica escrita en llengua catalana i per la importància i exemplaritat en la seva tasca intel·lectual, hagi contribuït de manera notable i continuada a la vida cultural dels Països Catalans.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada