Avui us faré referència a tres grans escriptores catalanes que han passat a la història i que, anys després, seguim llegint les seves novel·les...
1) En primer lloc us parlaré de Maria Aurèlia Capmany, i d'un dels seus llibres anomenat Feliçment, jo sóc una dona, una novel·la que ens explica la vida de la Carola Milà (inspirada en la protagonista de Solitud de Víctor Català), i que ens transporta per la Barcelona d'inicis del segle XX.
La sinopsi és la següent...
"La Carola Milà, nascuda amb el segle XX, no lluita únicament per la igualtat, sinó, sobretot, per assolir l'equilibri entre la seguretat econòmica i la llibertat, sense l'ajut dels homes. La Carola ha viscut intensament, unes vegades com a espectadora del teatre de la vida i unes altres com a actriu.
Quan, l'any 1968, retirada a Mallorca, té l'ocasió de posar per escrit els seus records, ho fa amb sinceritat i, a través d'ella, Maria Aurèlia Capmany presenta magistralment la societat catalana del seu temps."
2) En segon lloc, us parlaré de Mercè Rodoreda i la seva novel·la Mirall Trencat, una novel·la que us conduirà per la història tràgica d'una família benestant de principis del segle XX.
És un llibre amb molt simbolisme pel mig; complicat de llegir, però no sense enganxar-t'hi; cada pàgina que llegeixis voldràs saber-ne més; així que, per anar obrint els ulls cap a la lectura propera de la novel·la us deixo amb la sinopsi...
"Mirall trencat ens explica la tràgica història d'una família barcelonina de principis del segle XX. L'autora reflectirà, a través de premonicions i records, conceptes que preocupen als personatges: la mort, el pes de la nostàlgia, els secrets... Durant tres generacions s'evocaran fragments de vida, els quals estaran carregats de multitud de detalls simbòlics que s'aniran recuperant al llarg de la novel·la. Elements com les flors, les joies, el mirall, el jardí... enriquiran tot l'univers de ficció de la novel·la. A partir d'unes percepcions, sobretot femenines, l'autora donarà sortida als sentiments predominants de l'obra: la tristesa i la por."
3) I per últim us parlaré d'una altra escriptora, Caterina Albert i Paradís; potser no us sona, però sí que ho fa el nom de Víctor Català, doncs és la mateixa persona; l'únic que es va haver d'amagar sota aquest pseudònim per poder escriure...
La novel·la de la qual parlaré va ser publicada mitjançant l'entrega per fulletons, on s'anaven publicant cada setmana un dels capítols en un diari; així, al fer-ho amb comptagotes, les lectores tenien més ganes de llegir-lo sencer.
El títol d'aquesta novel·la és Solitud, i la seva sinopsi és la següent...
"La novel·la és l'itinerari vital i interior de la Mila, la protagonista, fins que s'arriba a conèixer a ella mateixa. La Mila és una dona insatisfeta amb la seva relació matrimonial; el seu marit és un home gandul i amb poca personalitat, a qui ha de seguir per fer-se càrrec d'una ermita en una muntanya solitària i abrupta. La profunda insatisfacció que pateix la porta al desequilibri emocional, que intenta pal·liar amb les relacions personals que manté amb altres personatges, sobretot amb el pastor. Relacions marcades per la cerca de l'amor, l'instint maternal i el desig de formar part d'alguna cosa. El coneixement de la seva pròpia personalitat, que assolirà al final de la novel·la, li suposarà assumir la pròpia solitud per poder iniciar una altra vida o poder-la canviar profundament."
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada