La llengua de signes catalana o LSC...
és un mètode per a què, principalment, les persones amb discapacitat auditiva es puguin comunicar, però també la podem aprendre aquelles que no en tenim. Jo la vaig descobrir a través d'una cançó de Txarango, anomenada "La dansa del vestit", però també n'hi ha d'altres interpretades, com ara "Companya" d'en Cesk Freixas, o una versió que hem fet de la cançó de la Greta "el pirata és el meu amic".
Faig èmfasi en que són en llengua de signes catalana, perquè a cada país tenen una llengua de signes diferent, si les persones integrants de la comuinitat sorda, de diversos països, es volen comunicar ho han de fer a través del SSI (sistema de signes internacional), que és l'eina comunicativa emprada als congressos.
Us encoratjo a què us endinseu en aquest món tan ampli, divers i ric. Sigueu còmplices d'enderrocar barreres entre persones amb discapacitat auditiva o sense, ajudem-les a integrar-se a la societat!
A continuació us deixo l'abecedari per a què feu un tastet intentant fent el vostre nom!
MOLTA SORT, I BONA SIGNATURA!
I tant, Aina! A l'institut i a l'escola, aquesta assignatura hauria de ser obligatòria en la que cursem de llengua i literatura catalana ja que obriríem les fronteres i seríem més solidaris amb persones que són diferents de nosaltres però que en realitat no ho són tant.
ResponEliminaI tant!
EliminaEns haurien d'ensenyar com a mínim a dir el nostre nom i les fórmules de cortesia per a mantenir una mica de cordialitat a la conversa... (bon dia, bona tarda, gràcies, si us plau...)
Jo espero que, quan faci la carrera, pugui ensenyar aquesta meravella de llengua a molta gent, almenys ni que siguin poques paraules, per així donar-la a conèixer...
Gràcies pels teus comentaris!
Totes les llengües les hauríem d'aprendre; pot ser ja no hi haurien guerres però als polítics no els interessa ja que sinó se'ls acaba el monopoli socioeconòmic que han organitzat per a estar sempre al poder i enriquir-se.
ResponElimina