Pàgines

dijous, 29 de juny del 2017

CARTA FINAL ALGUER

Per fi som lliures!
Després d'un mes podrem conèixer la llibertat!

Gràcies per haver-nos obert els ulls a un món millor, on hem après que és possible viure sense estar enmig d'una guerra constant, envoltats de runes i metralla per tot arreu.

Bé, vas arribar quan nosaltres feia dos dies que estàvem al camp, i ens has alegrat els nostres dies al camp, on també ens has demostrat que som part de la petita família que s'ha anat formant al llarg d'aquests dies.

Com agrair-te tot el que has fet per nosaltres?

Doncs no hi ha maneres suficients per fer-ho, ja que ens has obert les portes a un nou camí, i ens has ajudat a superar tots i cada un dels obstacles que ens hem trobat al llarg dels nostres dies a Idomeni...

Dir-te que, vas arribar fa gairebé un mes, quan nosaltres encara ens estàvem adaptant a "viure" a Idomeni, i que, a partir d'aquell dia ens vas ajudar a fer un gir a la nostra vida i fer molt més fàcil el camí cap a la nostra llibertat.

Al llarg d'aquests dies ens has ensenyat a gaudir de tot allò que no coneixíem, a saber valorar allò que hem perdut o que se'ns ha quedat pel camí; ja que, gràcies a tots els voluntaris que dia rere dia feu feina per reivindicar el dret humà més bàsic, la gent se n'adona de tot el que està passant al món, i no tan lluny de casa seva; només a l'altra banda del mar on tan alegrement es banyen a l'estiu.

Moltíssimes gràcies per fer-nos veure que hi ha altres maneres de gaudir de la vida, de poder arribar a ser allò que vols; per aconseguir-ho, només s'ha de confiar en un mateix...

Tenim moltes ganes de poder arribar a la nostra terra d'acollida i conèixer a una petita part de tota la gent que reivindica els drets humans deixant-se la veu, també tenim ganes d'ajudar a muntar el Clòwnia, de poder gaudir d'uns dies de convivència i poder ajudar a fer més fàcil que la gent entengui la situació de la crisi migratòria més gran que s'ha viscut mai.

Bé, però deixant de banda el que voldrem fer quan estiguem en terra d'acollida, que per això encara ens falten unes hores, agrair a Txarango que hagi obert els ulls a molta gent, que hagi fet veure el que està passant a un lloc no tan lluny d'ells...

Moltíssimes gràcies per tot el que ens has fet créixer com a persona, tant individualment, com a nivell família, i malgrat que el pare ens hagi abandonat ajudar-nos a superar els mil obstacles que se'ns han posat pel camí...

Com t'hem dit sempre, ens has canviat la vida a millor, ens has fet veure el món d'una altra manera, i ens has ajudat en tot el possible i més.
Per acabar aquest petit regal, dir-te que gràcies per tot el que has fet per nosaltres, per tot el que ens has aportat a la vida.

ENS ENRECORDAREM SEMPRE DE TU!

Amb afecte, Zahra.

Zahra


09/06/2016

SI AQUEST MÓN NO ENS AGRADA, N'ARRENCAREM UN ALTRE

AVUI S'OBRIRAN TOTES LES PORTES

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada